Stand up for Giuda

Abans de començar a escriure sobre Judes, un personatge envoltat de misteri i controvèrsia, vaig tenir molts dubtes, ja que en sabia molt poc tot i haver-ne sentit parlar sovint. A mesura que l’estudiava, vaig quedar fascinat per com Judes Iscariot va ser seduït per aquell “amens” (boig, en llatí): un visionari anomenat Jesús. Judes, al principi ple de dubtes, va acabar abandonant la raó i seguint l’instint. Aquesta decisió li va portar una recompensa: va comprendre que Jesús no era un boig, perquè els bojos no tenen estratègies. Es va convèncer que Jesús era realment el Fill de Déu i el va estimar més que cap altre apòstol.

Però quan Jesús es va deixar morir sense utilitzar els seus poders sobrenaturals, Judes va sentir-se profundament traït. Va adonar-se que Jesús no era més que aquell boig que la raó li havia anunciat, un il·lús que s’havia inventat un designi diví i que, al final, va condemnar l’amic. Si Jesús hagués explicat de manera clara i sense metàfores el misteri de la resurrecció, Judes i els altres apòstols haurien entès la seva mort i no s’haurien perdut. Més tard, el misteri es va revelar als altres apòstols amb “l’aparició”; però no a Judes, que ja s’havia suïcidat, consumit pel remordiment d’haver sacrificat inútilment el seu amic.

Aquest és el moment clau que separa Judes de la resta. Aquesta és la versió d’un home que, després de segles sentint-se injustament discriminat i marcat com a “el traïdor”, es rebel·la contra aquesta consciència col·lectiva que l’ha condemnat. Però Judes no ha renunciat a l’esperança. Torna per assegurar-nos que la seva condemna no és eterna.

Leonardo Petrillo