ESPECTACLE FINALITZAT
Pinocchio, o el espectáculo de la paternidad
D‘Enrico Ianniello (a partir de l’original de Collodi)
Direcció Enrico Ianniello
Amb Moreno Bernardi i Enrico Ianniello
Pinocchio, la petita marioneta més famosa del món, neix del desig solitari d’un pobre – molt pobre – fuster, que vol companyia i crea un nen fet de fusta “que sàpiga sobretot ballar!”.
Però la curiositat del petit Pinocchio per viure, descobrir i aprendre les coses de la vida és una ocasió màgica i fantàstica per a Geppetto, també: a la vegada que Pinocchio aprendrà a ser fill, el fuster haurà d’aprendre a ser pare.
L’espectacle se situarà en una vella sala de cinema parroquial abandonada, encara habitada pels fantasmes cinematogràfics del passat. Envoltada de la música meravellosa d’Isao Tomita, es desplegarà una tendra història d’amor entre pare i fill, on Pinocchio aprendrà a caminar i Geppetto a ballar, tot fent-nos reflexionar: què vol dir, avui, ser pares en un món de projeccions?
Per a nosaltres, els italians, Pinocchio és, juntament amb “Cuore” d’Edmondo de Amicis, la gran novel·la de formació d’una Itàlia que acaba de néixer, una nació nena. Les dues es publiquen, amb tres anys de diferència a finals de 1800 (Itàlia com a nació havia estat proclamada només vint anys abans). Però, mentre el llibre “Cuore” està ple de bons sentiments i missatges d’amor nacional, Pinocchio ens explica la història d’un nen titella anàrquic, feliç, desbordant de vida i, alhora, tendre, fràgil i sobretot ple de meravella.
La novel·la, que originàriament sortia en episodis setmanals a la revista “Giornale per i bambini”, acabava amb la mort del titella que, penjat en un arbre per uns animals lladres, pronunciava unes paraules molt semblants a les de Jesucrist en la Creu: “Pare meu, pare meu, si fossis aquí!”. Però l’amor dels petits lectors per la història va fer reviure al petit Pinocchio, i l’autor va decidir continuar fins a la completa transformació del ninot en un nen de veritat, fet de carn i ossos, ja integrat en la societat, igual als altres nens, per tant, una mica menys brillant i una mica menys lliure.
Enrico Ianniello
Espectacle en castellà i italià
Durada: 1 h 15 min.
Autoria: Enrico Ianniello (a partir de l’original de Collodi)
Direcció: Enrico Ianniello
Repartiment: Moreno Bernardi i Enrico Ianniello
Veus en off: Giulia d’Aboville i Enrico Ianniello
Disseny d’il·luminació: Lluís Serra
Videoprojecció: Jordi Homs
Escenografia: Sergi Corbera Gaju
Vestuari: Federica Del Gaudio
Assessorament de maquillatge i caracterització: Toni Santos
Fotografia: Felipe Mena
Ajudantia de direcció: Montse Vellvehí
Cap de producció: Meri Notario
Ajudantia de producció: Vinyet Vila
Alumna en pràctiques de direcció: Giulia d’Aboville
Equip Teatre Akadèmia:
Gerència: Meri Notario
Direcció artística – Projectes especials i Filantropia: Guido Torlonia
Direcció artística – Programació i Cap de premsa: Fernando Solla
Direcció artística – Internacional: Enrico Ianniello
Cap de màrqueting i comunicació: Ana Flores
Comunicació i públics: Vinyet Vila
Cap tècnic: Lluís Serra
Tècnic auxiliar: Víctor Castro
Cap de sala i taquilla: Xavi Gómez
Una producció de Teatre Akadèmia i Casa del Contemporaneo.