PROPER ESPECTACLE
Perdona’m cos meu
Text i direcció Queralt Riera
Amb Mireia Aixalà, Àfrica Alonso i Annabel Castan
Perdona’m cos meu és un tríptic de veus. Carme, Maricarme i Carmela expliquen, cadascuna des del seu relat, com la violència s’instal·la en les seves vides amb la mateixa naturalitat silenciosa amb què abans es matava el porc a casa: un ritual après, transmès, gairebé domèstic, que avui la llei ja no permet fer al pati però que continua repetint-se, invisible, entre quatre parets.
Entre els testimonis de les tres dones s’hi entrellacen escenes breus i numerades, records d’infància, tradicions populars, cançons, la matança del porc, la mitologia grega, que van teixint una segona capa de sentit: la de com allò estructural es camufla en allò quotidià, i com la violència cap a les dones, igual que la carn de la truja, s’aprofita “tot, menys els ulls”.
La Carme arriba a un centre d’atenció a les dones empesa per casualitat i hi descobreix una paraula que no coneixia: amor propi. La Maricarme sobreviu una agressió que la porta a l’hospital i, en despertar-se, ha de reconstruir-se cos a cos, mirall a mirall. La Carmela no en sortirà: la seva mort travessa l’obra com una absència que obliga les altres dues a fer-se costat.
No és un pamflet ni un crit de denúncia, sinó un mirall, potser trencat, de com les relacions tòxiques es repeteixen quan no tenim prou eines per desfer allò que hem après des que naixem. Amor i dolor, vida i mort, basarda i valentia.
En el fons, una història d’amor.
Som feministes i estem compromeses.
Pensem que la nostra incipient trajectòria dins les Arts Escèniques té una responsabilitat. Escriure implica responsabilitat, al nostre entendre, amb la llengua i el seu ús, amb la societat, amb l’entorn, amb què i per què cal dir les coses que cal dir. La poesia i l’amor a la literatura s’encomanen. Cal tenir cura del llegat literari. Pensem en aquesta responsabilitat i sentim certa basarda, però ens arremanguem i furguem el fur intern per anar al moll de l’os. Sentim un amor profund per l’Art i el volem encomanar.
Seguim les notícies sobre els assassinats a dones a mans de les seves parelles (homes), investiguem, i ens n’adonem que la gravetat del fet no té una correspondència directa en el volum d’obres artístiques que en parlen o el tracten. Hi ha molta ficció relacionada amb les poques excepcions de dones que maten un fill o un amant, però, en canvi, n’hi ha poca sobre els assassinats masclistes.
Ens sentim interpel·lades i decidim posar-hi energies i amor. A Perdona’m cos meu hi posem el cos, l’enteniment i tota la nostra voluntat de contribuir a una societat més justa.
No volem fer un pamflet adoctrinador, ni tan sols un crit de denúncia: volem un mirall, potser un mirall trencat, com el de Mercè Rodoreda, que reflecteixi la complexitat de les relacions tòxiques que es repeteixen perquè, de vegades, no tenim prou eines per desfer conductes que anem mamant des que naixem.
Espectacle en català
Text i direcció: Queralt Riera
Repartiment: Mireia Aixalà, Àfrica Alonso i Annabel Castan
Ajudantia de direcció: Laura Calvet
Disseny de so: Sergi Andrades i Àfrica Alonso
Vestuari: Teté Company
Escenografia: Nando Purcalla
Traducció de les cançons: Núria Busquet i Queralt Riera
Equip Teatre Akadèmia:
Gerència i Cap de producció: Meri Notario
Direcció artística – Projectes especials i Filantropia: Guido Torlonia
Direcció artística – Programació i Cap de premsa: Fernando Solla
Direcció artística – Internacional: Enrico Ianniello
Cap de màrqueting i comunicació: Ana Flores
Comunicació i públics: Vinyet Vila
Cap tècnic: Lluís Serra
Tècnic auxiliar: Víctor Castro
Cap de sala i taquilla: Xavi Gómez
Una producció de Magrana Escena i Teatre Akadèmia