PROPER ESPECTACLE
Petites ferides catastròfiques
De Rajiv Joseph
Adaptació i direcció Ferran Vilajosana
Amb Júlia Molins i Ferran Vilajosana
Petites ferides catastròfiques és una tragicomèdia que explica la relació de la Júlia i el Ferran al llarg de trenta anys. La infermeria del col·legi, hospitals, centres de salut mental, tanatoris… Sembla que els nostres protagonistes només coincideixen ferits i en situacions extremes. I tanmateix, senten que estan destinats a estar junts gràcies a un pacte d’infància:
– Sempre que et facis mal, jo hi seré. – van dir-se amb vuit anys.
Necessitaran trenta anys per entendre les conseqüències d’aquest contracte que guiarà el seu vincle, i mirar de posar valor a les seves accidentades vides mentre proven de deslliurar-se de la seva maledicció: no relacionar-se més a través de les ferides.
Una de les coses més boniques que et pot passar com a artista és llegir un text i sentir-hi un vincle similar a l’amor. Romàntic, a voltes, platònic a voltes, i tòxic, també…
Fa deu anys que em va caure del cel aquest text i en fa vuit que lluito, incansable i de vegades patèticament, per tirar-lo endavant. I durant el camí llarg i els entrebancs tot sovint catastròfics, he tornat a llegir el text i en secret pensava: sort que encara m’agrada, encara m’emociona.
Petites Ferides Catastròfiques, Gruesome Playground Injuries prova de contestar aquesta pregunta universal:
PER QUÈ ENS FEM MAL A CANVI D’AMOR?
La resposta assenyala les vergonyes d’una cultura que s’encarrega de marginar i silenciar qualsevol qüestió referent al dolor. Tothom ha patit l’abandó. Tothom coneix l’autodestrucció i tothom cerca posar llum als capítols de la vida on no ho vam saber fer millor.
És per això, potser, que Joseph escriu una carta oberta a les ferides. A les meves i a les teves.
I a través de la ingènua i malaltissa relació dels protagonistes ens col·loca un mirall on podem entendre el perquè de tanta solitud, la necessitat de sentir-nos integrats i la possibilitat de curar velles ferides amb una mirada nova.
Rajiv Joseph ataca grans temes de l’agenda humana defugint els titulars: A la peça hi ha autolesions, però no va de salut mental. Els personatges viuen al marge, però no va d’exclusió social. És una obra integradora i humanística que aixopluga totes aquestes llavors en forma de petites ferides que, sense consciència i com la mala herba, han pogut acabar perseguint-nos de forma catastròfica.
Personalment, crec que t’has d’estimar molt la família humana per haver-li escrit aquesta carta d’amor i d’advertència. Gràcies per ensenyar-me a seguir polint tots els meus vincles on hi ha amor. Gràcies, senyor Rajiv Joseph.
Espectacle en català
Autoria: Rajiv Joseph
Adaptació i direcció: Ferran Vilajosana
Assessorament de traducció: Marta Bessa
Repartiment: Júlia Molins i Ferran Vilajosana
Escenografia i vestuari: Yaiza Ares
Espai sonor i disseny de so: Neus Ballbé i Íker Rañé
Il·luminació: Lluís Serra
Mirada externa: Marçal Bayona
Director de producció: Hèctor Claramunt
Producció executiva i distribució: Cristina Ferrer (TOT Produccions)
Assessorament de direcció i moviment: Neus Suñé
Ajudant de direcció: Roser Vilajosana
Equip Teatre Akadèmia:
Gerència i Cap de producció: Meri Notario
Direcció artística – Projectes especials i Filantropia: Guido Torlonia
Direcció artística – Programació i Cap de premsa: Fernando Solla
Direcció artística – Internacional: Enrico Ianniello
Cap de màrqueting i comunicació: Ana Flores
Comunicació i públics: Vinyet Vila
Cap tècnic: Lluís Serra
Tècnic auxiliar: Víctor Castro
Cap de sala i taquilla: Xavi Gómez
Una producció d’Hèctor Claramunt (Nakatomi) i Ferran Vilajosana.