Petites ferides catastròfiques

Una de les coses més boniques que et pot passar com a artista és llegir un text i sentir-hi un vincle similar a l’amor. Romàntic, a voltes, platònic a voltes, i tòxic, també…

Fa deu anys que em va caure del cel aquest text i en fa vuit que lluito, incansable i de vegades patèticament, per tirar-lo endavant. I durant el camí llarg i els entrebancs tot sovint catastròfics, he tornat a llegir el text i en secret pensava: sort que encara m’agrada, encara m’emociona.

Petites Ferides Catastròfiques, Gruesome Playground Injuries prova de contestar aquesta pregunta universal:

PER QUÈ ENS FEM MAL A CANVI D’AMOR?

La resposta assenyala les vergonyes d’una cultura que s’encarrega de marginar i silenciar qualsevol qüestió referent al dolor. Tothom ha patit l’abandó. Tothom coneix l’autodestrucció i tothom cerca posar llum als capítols de la vida on no ho vam saber fer millor.

És per això, potser, que Joseph escriu una carta oberta a les ferides. A les meves i a les teves.

I a través de la ingènua i malaltissa relació dels protagonistes ens col·loca un mirall on podem entendre el perquè de tanta solitud, la necessitat de sentir-nos integrats i la possibilitat de curar velles ferides amb una mirada nova.

Rajiv Joseph ataca grans temes de l’agenda humana defugint els titulars: A la peça hi ha autolesions, però no va de salut mental. Els personatges viuen al marge, però no va d’exclusió social. És una obra integradora i humanística que aixopluga totes aquestes llavors en forma de petites ferides que, sense consciència i com la mala herba, han pogut acabar perseguint-nos de forma catastròfica.

Personalment, crec que t’has d’estimar molt la família humana per haver-li escrit aquesta carta d’amor i d’advertència. Gràcies per ensenyar-me a seguir polint tots els meus vincles on hi ha amor. Gràcies, senyor Rajiv Joseph.