La Venus de les pells va néixer de la idea del dramaturg David Ives d’adaptar una novel·la eròtica al teatre. En un principi havia pensat en Història d’O, però en no estar lliure de drets, va optar per la història de Leopold von Sacker-Masoch, Venus im pelz, una obra polèmica i autobiogràfica, que va consagrar el famós autor austríac com a pare del masoquisme. Ives la descriu com una «comèdia entre bastidors», almenys en aparença.

Un jove director i dramaturg, Thomas Novachek, amb una nova obra teatral que és a punt d’estrenar-se a l’escena novaiorquesa, organitza una audició per trobar la protagonista de la seva comèdia. Decebut per la incompetència de totes les actrius que s’hi presenten, se’n lamenta per telèfon a la seva xicota. Llavors, enmig d’una tempesta de llamps i trons, hi irromp Wanda Jordan, una actriu disposada a tot per aconseguir el paper.

Aquí comença el joc dels papers, on res no és el que sembla. Una química imperceptible esclata entre els dos protagonistes i comença un joc de poder i fascinació, una mena de dansa de seducció provocadora entre director i actriu, al llindar entre el desig i la dominació.

Rubén de Eguía i Raquel Ferri interpreten el Thomas i la Wanda, els dos protagonistes, que al seu torn donen vida als dos personatges de la comèdia, Severin von Kushemski i Wanda von Dunayev. El joc a dos es converteix en una comèdia amb quatre personatges, el teatre dins el teatre, on es confonen els diàlegs de la vida real amb els de la fantasia; veritat o ficció? Qui mana? qui dirigeix ​​el joc? Sempre que es tracti d’un joc. Qui obtindrà al final allò que realment desitja? Potser tothom o potser ningú?

Des de sempre, Venus, deessa de l’amor, quan porta la seva armadura de guerrera i baixa a la Terra, en surt victoriosa i s’imposa a tothom, sigui a la mitologia grega o en els grans relats universals. Continua essent una de les figures més representades en l’escultura clàssica i pels grans pintors renaixentistes.

Per tant, voldria recomanar una sola cosa al públic: mai no feu befa d’una deessa.

Guido Torlonia