Una nit, ja no recordo a quin metro de París, un jove es va acostar per demanar-me l’hora:
– Excuse moi monsieur, quelle heure est’il?

Jo em vaig atabalar molt i el cas és que la meva resposta va ser:
– Monsieur je ne parle pas françois, excuse moi!

Ell va riure. De primer, no massa…i es va allunyar.
Va continuar rient amb més ganes i poc després va decidir atensarse’m un altre cop, encara amb el somriure i, després d’intentar despintar-se’l, em va dir:
– Excuse moi monsieur, je ne parle pas français, mais je m’apelle François.

Després de superar uns minuts de vergonya, que potser no van ser minuts sinó dies, va començar a germinar en mi un “jenesequoi” en “français” .
Anys després, la candela de l’amor m’ ha dibuixat aquest entreteniment que neix de la meva ignorància…i persevera en el meu atreviment.

Oh la, la!!!
Merci Monsieur François!
Gènere: musical