Il Racconto di Şahmeran (El conte de Şahmeran) és un melòleg dissenyat per a l’actriu Serena Vergano. Es tracta, doncs, d’una veritable narració paral·lela entre el text interpretat i la música.

La llegenda de la bella reina serp continua sent molt popular a Turquia, a l’Iran i a Síria. Encara avui, els artesans dibuixen retrats de l’encantadora i sàvia reina de les serps. Un mite oral que s’ha transmès al llarg dels temps i que, ara, per primera vegada, es reprodueix per escrit i musicat per la mà de Francesco Libetta.

Şahmeran és una dona que s’obre a l’amor del jove Cemsab, que ha arribat de manera temerària a tan particular reialme. Una sèrie d’esdeveniments la portaran a ser víctima dels soldats de l’emir local mentre que Cemsab, sobreviurà i es convertirà en savi en el metge més famós del seu temps.

La història de la reina reflexiona sobre el dilema de la necessitat ancestral i fatalista d’acceptar aquests mals (que no perdonen a ningú) entre les persones que s’estimen. Quan l’amor és incondicional, els amants són més forts, més feliços i se senten més realitzats, però, al mateix temps, baixen la guàrdia i s’obre una bretxa des de la qual també pot arribar el mal, el que sorgeix de petites llavors verinoses que germinen en la distracció (teatral i alhora estranya, anunciada per la sorollosa amenaça de l’enemic.

La primera Ballata (op. 23) de Chopin recrea l’atmosfera èpica i llegendària del poeta polonès Adam Mickiewicz. Va ser escrita entre Viena i París, durant uns anys políticament turbulents, que van portar a Chopin a no tornar mai a Varsòvia. Chopin va afirmar haver pensat en les obres del poeta, tot i que no tenim constància de quina història o text concret, presumiblement de caràcter patriòtic, subjau en la música de la Ballata.