ESPECTACLE FINALITZAT

Isidoro

D’Enrico Ianniello
Direcció Pau Miró
Amb Enrico Ianniello

Quaranta-cinc anys després del terratrèmol de l’Irpínia, i deu anys després de la publicació de la reeixida novel·la “La vita prodigiosa di Isidoro Sifflotin” (guanyadora dels premis Campiello Opera Prima, Fante Opera Prima, Cuneo Opera Prima, Selecció Bancarella i Selecció Premi Berto), Enrico Ianniello porta a escena i interpreta la història del petit Isidoro, un nen feliç a l’Irpínia dels anys setanta.

Gràcies a un do molt especial que el fa únic —la capacitat de comunicar-se tot creant un nou llenguatge a través de xiulets, com fan els ocells—, Isidoro, juntament amb Quirino Raggiola —el tendre pare sindicalista i poeta que es tanca al bany per escriure cartes d’amor—, crea un ”xiulabulari” necessari per ensenyar una nova llengua als seus coetanis i defensar-se d’un món arrogant que els vol menysprear.

Nodrit per la intel·ligència, la tendresa i les magnífiques postres de la mare Stella di Mare, Isidoro recorre les fires dels pobles de l’“os d’Itàlia” durant l’estiu del 1980, i el miracle sembla fer-se realitat: la revolució xiulada d’una humanitat lliure i feliç sembla prendre cos davant dels seus ullets de nen. Fins i tot arribarà un antropòleg de França per conèixer aquest noi fenomenal.

Però, malauradament, aquell terrible 23 de novembre està a punt d’arribar.
I amb ell marxaran definitivament la infància i la veu del prodigiós Isidoro.

L’obra en paraules del director

Permeteu-me que us parli un moment del prodigiós món de l’Isidoro Sifflotin. L’Isidoro va néixer en un petit poble del sud d’Itàlia. El seu do es va manifestar de ben petit: quan va néixer, l’Isidoro no va plorar, només xiulava. Amb l’ajuda de l’Alí, la seva inseparable merla de l’Índia, l’Isidoro va elaborar un diccionari, creat a partir de paraules xiulades. No ho va fer per caprici, ni per cap mena d’actitud excèntrica, al contrari, era un acte de supervivència que més endavant es va convertir en un acte de rebel·lia. Xiular les paraules era la seva manera de reivindicar l’alegria de viure, sobretot en aquells moments en què les coses que mai s’havien d’ensorrar, s’ensorren. En aquests moments d’incertesa i dolor, l’Isidoro treu a passejar el seu do i el converteix en un bé de primera necessitat. O no són la imaginació i la fantasia dues eines imprescindibles per combatre els embats de la vida?

La vida d’Isidoro Sifflotin és un una novel·la publicada el 2015, guanyadora de diversos premis literaris a Itàlia, entre els que podem destacar el premi Campiello, el John Fante, el Cuneo i el premi Selecció Bancarella. La novel·la està situada als anys vuitanta, en el context del terratrèmol es va produir a la província d’Irpínia. Més enllà dels estralls que va provocar aquesta tragèdia, la història és un cant a l’esperança. Un camí de resiliència, carregat de màgia i de sentit de l’humor, en què l’Isidoro acaba descobrint una altra llengua prodigiosa: la de l’amor.

Al teatre Akadèmia podeu veure’n l’adaptació teatral. L’Enrico Ianniello, l’autor de la novel·la, es converteix en l’Isidoro Sifflotin per explicar-nos un conte escènic en què convoca la importància de les petites coses. Aquest relat ens demana que toquem els espectadors amb la paraula, que servim les imatges, les idees del text, d’una manera planera, poc invasiva, respectuosa, delicada, amb la lleugeresa de la qual parlava l’Italo Calvino.

L’Isidoro i l’Enrico comparteixen el mateix do prodigiós, el de comunicar. Tots dos el converteixen en una mena d’arma miraculosa que convida tothom a escoltar d’una altra manera.

Pau Miró

Espectacle en català

Durada: 1 h 15 min

Fitxa artística