La veritat sobre la llum

L’any 2013 els islandesos van votar quin era el mot més bonic de la seva llengua i va ser escollida una paraula de nou lletres que designa l’ofici d’una treballadora sanitària: ljósmódir, «llevadora». En la seva argumentació, el jurat afirmava que aquesta paraula ajuntava dos dels mots més bonics que hi ha: módir, «mare», i ljós, «lum». Llevadora: mare de la llum».

Com diu Audur Ava Ólafsdóttir a la seva novel·la, la vida és plena de coincidències i detalls als quals, moltes vegades, no donem importància, però que poden acabar determinant decisions i canviant el rumb de les coses. Nosaltres teníem al cap fer una obra de teatre sobre llevadores.

Estàvem fent recerca i entrevistes, i vam llegir el llibre La veritat sobre la llum. Ens va cridar l’atenció perquè, a part de ser una història de llevadores, era la primera vegada que aquesta autora islandesa es traduïa al català. I en la seva lectura, hi vam trobar una gran bellesa -llevadores, natura, llum- i moltes possibilitats d’oferir teatralitat.

Per això vam decidir que adaptaríem aquesta novel·la. I és que en un moment com el que estem vivint, on plana una sensació apocalíptica del món, on prevalen les relacions virtuals a les reals, on la crisi climàtica sembla que no té marxa enrere, cal fer una crida a la llum, per trobar força en allò que som, éssers naturals, i retrobar-nos amb la senzillesa i amb el més primari del que hem vingut a fer aquí: viure.

Els telers produccions