ESPECTACLE FINALITZAT

Pura passió

D’Annie Ernaux i Lucia del Greco
Direcció Lucia del Greco

Pura passió narra, en primera persona, sense filtres i en femení, la història d’amor i obsessió d’una dona per un home. La protagonista se submergeix en el record de la seva passió fent un exercici d’estil per a explicar-nos la història amb la lucidesa més gran, la que ara es pot permetre perquè ha tornat a la vida després d’haver sobreviscut a la seva obsessió.

Les pàgines expliquen la història d’una dona i un home que comparteixen una intensa relació clandestina. Ell, estranger, està casat i és inaccessible. L’avisa amb una trucada sempre que sorgeix l’oportunitat de passar temps plegats. Les trobades que se succeeixen són breus, amb el sexe consumit turmentadament pel pressentiment de l’abandó. Quan ella el veu vestir-se i marxar reprèn, on la va deixar, aquesta espera obsessiva: per ell, per una trucada, per la següent trobada.

«Desitjava no haver de fer res més que esperar-lo». No hi ha ironia, ni cap intent d’explicar aquesta passió, o de distanciar-se d’ella com es fa amb quelcom insensat. Al seu lloc, hi és l’exposició d’una addicció que comença al cos i que es filtra, ennuvolant la ment.

En paraules de la dramaturga

Pura passió parla de desig, de dependència, d’obsessió. És el record de la passió devastadora d’una dona gran per un home casat, i sobretot de l’espera d’ell. La protagonista ens convida a submergir-nos amb ella en l’inexprimible de la memòria per transformar un sentiment privat en universal, i així revelar-nos una feminitat complexa, crua, ferotge.

No hi ha judicis sobre la passió viscuda, no hi ha cinisme en el record de la bogeria. Hi ha el risc que les coses que no es nomenen deixin d’existir, i més tenint una herència que situa la sexualitat en un lloc de càstig. Per això, Pura passió posa en el centre el desig d’una dona gran que ha viscut una passió incontrolable, violenta i devastadora per un home, i que, en recordar-la, reconeix el luxe d’haver-la viscut.

Un desig unilateral i incomplet, que necessita una distància insuperable amb l’objecte que l’inspira, perquè és justament aquesta distància el que permet l’al·lucinació. Un desig complet i satisfet seria perillós, perquè mort. Amb aquest punt de partida, i seguint l’escriptura clínica i extremadament lúcida de l’autora, ens hem endinsat en la dissecció de la passió, analitzant el desig que ella va viure sense voluntat de domesticació. Tot i tractar-se d’un impuls irracional, desenfrenat, incomprensible i vivíssim, la mirada cap al desig no és sentimental, sinó gairebé anatòmica. Hem buscat, en la conjunció entre el món mecànic i l’hospitalari, un símbol que ens permeti apropar-nos al desig, entès aquí com un objecte màgic i misteriós.

Treballant a partir de la dissociació entre paraula, imatge i moviment, hem buscat una dramatúrgia escènica que ens ha permès allunyar-nos de la representació i entrar en l’abstracció, generant contrapunts que obren el text a nous significats. D’aquesta manera, ens hem endinsat en la radicalitat, la violència i la cruesa que l’autora mateixa utilitza per descriure aquell estat tan difícilment explicable, però tan brutal i visceral en l’experiència.

Lucia del Greco

Espectacle en català

Durada: Durada: 1 h

Fitxa artística