Paradise

«Veig Filoctetes com la persona imprescindible, malgrat estar en la solitud més absoluta contra la seva voluntat, és imprescindible la seva resistència que ha de passar pel dolor físic i el moral, pel dolor psíquic terrible de veure’s abandonada pels seus millors aliats i quedar-se sola embolicada en la seva pròpia solitud, desnonada per sempre, abandonada a la seva sort de malalta, pel dolor irrevocable en sentir-se traïda… I no pot cridar a ningú aquesta mateixa solitud i aquest mateix dolor…

El dolor, llavors, com a metàfora de la vida tràgica de l’ésser humà; un Filoctetes que amb les seves pors posa en dubte fins i tot als déus, indiferents al sofriment de l’ésser terrenal. Amb Paradise desenvolupo una reflexió sobre la lleialtat dels valors personals i l’èxit, i explorant els límits extrems de la condició humana: la cova de Lemnos i el símbol del sinistre, l’honestedat i l’autonomia humana, la noblesa, el penediment o la fractura interna de la virtut, l’engany…

Proposo un Paradise amb poesia i musicalitat, paraula i so, a-temporalitat i un no-lloc on construir un teatre èpic i íntim, apassionant i desafiador. Es tracta de reinventar la teatralitat del mite grec que combina el fet antic i el que és nou al voltant de la supervivència, les ferides, la recuperació, el victimisme i la venjança, l’heroisme, el sacrifici i la traïció.

Veig Paradise com un udol d’horror i dolor per tot allò que és brutal, injust, obscè i agonitzant en el món d’avui.

Estem vivint el millor moment des que es van obrir les portes de Lo Spazio. La premsa, la comunitat teatral i el públic es relacionen amb el centre com una realitat artística necessària i innovadora, capaç d’oferir nous talents inesperats i un teatre modern i interdisciplinari que és, alhora, fidel a l’essència íntima que pressuposa l’art escènic. Crec que és el moment de confirmar definitivament totes les expectatives que han generat les darreres obres produïdes pel Teatre Akadèmia.

Després de la modernitat d’alguns dels textos realitzats, i havent modernitzat el teatre clàssic per excel·lència, veig en la versió contemporània de la tragèdia clàssica el projecte perfecte per a la confirmació definitiva del talent de l’equip. És per això que vaig pensar en Kae Tempest, per ser un dels noms més reconeguts internacionalment en el camp de la música i la poesia anglesa, i perquè fa temps que estic estudiant el seu art amb la paraula, així com el seu darrer treball, Paradise, que proposa una versió contemporània d’un clàssic, Filoctetes de Sòfocles.

Vaig treballar amb la versió original l’any 2018 per al Festival de Teatro Clásico de Mérida, i fins i tot llavors vaig tenir ganes de tornar-hi, sempre que un autor contemporani en proposés una versió moderna per al món actual; com ha passat amb Kae Tempest i el National Theatre de Londres. Coproduir Paradise també significa donar a Lo Spazio l’oportunitat de ser la primera companyia d’Europa que proposa la seva posada en escena després de l’estrena original”.

Moreno Bernardi