Xiuxiueig sense consistència, un homenatge a Enzo Moscato

“…elles només estan enamorades de les paraules, aquests xiuxiueigs d’aire sense consistència que són les paraules, encara millor si sonen estrangeres…”
Rondò, 1988

Enzo Moscato ha estat un gran autor del teatre napolità, mort l’any 2024. Per a tota una generació ha representat, al costat d’Annibale Ruccello i Manlio Santanelli, una possibilitat de narració de la gran ciutat de Nàpols després d’Eduardo De Filippo i Raffaele Viviani: una ciutat “nova”, plena de les runes del terratrèmol del 1980 (Scannasúrece, Mataratones), on un femmeniéllo —categoria de travesti exclusivament napolitana— es converteix en justicier (Luparella), i la promesa d’anar a la presó pot arribar a semblar una gran fortuna (Rondò); perquè l’únic que importa, en una ciutat com aquesta, són les paraules, aquells sciuscie d’aria senza cunsistenza.

El Teatre Akadèmia ret homenatge a aquest gran autor amb la lectura dramatitzada del text Luparella i la projecció de Rasoi, pel·lícula de Mario Martone que retrata l’espectacle d’èxit —dirigit per ell i Toni Servillo, amb el mateix Enzo Moscato en escena— representat a Itàlia, Veneçuela, Guyana, Colòmbia, França, Bèlgica, Suïssa, Portugal i Alemanya.