Victorina

D’Eva Hibernia / Gustavo Llull / La Barni
Direcció Marc Vilavella
Direcció musical Gustavo Llull

Silvia Marsó i Gracia Fernández despleguen un exercici de virtuosisme interpretatiu en aquesta peça que és, sobretot, una declaració d’estimació al teatre.

Què és això que es mou en mig  d’aquest laberint d’objectes i deixalleries? Sembla un animal, però parla i sedueix… és una dona! Es diu Victorina, i amb la seva  irreverència i vitalitat està disposada a fer-nos tremolar de passió. El vell truc de la vida… ah, ella sap molt bé com rescatar de l’oblit allò que encara està ple de sentit i emoció i… hop hop hop!, fer-lo aparèixer de nou davant els nostres ulls meravellats.

Amb la complicitat de Querubín, la peculiar guardiana d’aquest magatzem còsmic, els objectes muts desperten i convoquen altres veus, altres cossos. Llavors Victorina ja no és només la seva petita història, també és la Història i les companyes d’una generació que va gosar apropiar-se amb tots els seus recursos i talents de la realitat social per transformar-la. Victorina és, doncs, una part de la nostra memòria que encara té llavors i vitalitat suficient per fructificar en el present.

L’entreteixit de diversos llenguatges escènics i l’homenatge a diferents tradicions teatrals conforma una festa on la música en viu, els números musicals, la manipulació d’objectes, el treball de màscares, el clown i la comèdia de l’art multipliquen les evocacions d’aquest món deliciosament juganer i, a la vegada, apassionadament seriós, de la nostra protagonista.

Ens hem inspirat en les memòries de l’escenògrafa Victorina Durán, agent i testimoni singular dels primers anys del segle XX, la república i l’exili, per convocar un espectacle d’abundància escènica que actualitza el llegat de “las sin sombrero” i restitueix el vincle amb aquesta generació: les nostres besàvies plenes de gràcia i llibertat.

Victorina és, per a mi, la victòria de l’alegria. Una dona capaç de ser fidel a si mateixa, malgrat l’esdevenir social i polític. És l’encarnació de la força de la creativitat, una força que em sembla més necessària que mai. És la capacitat d’estimar i conservar, talents que val més entrenar com a individus abans que tot el que ens envolta esclati per egoisme i indiferència. És la naturalitat de la irreverència davant les normes absurdes i el respecte a la llei del caràcter propi. És, a més a més, un cant a la vàlua de l’individu; els canvis col·lectius es fan a poc a poc, des de la petita parcel·la de cadascú, triant com es defensa el fet possible que encara no ha estat reconegut.

Victorina és una dona més d’aquelles que estaven construint una altra Espanya, “la España que pudo haber sido”, i que serà brutalment tallada pel cop militar liderat per Franco i els anys posteriors, als quals es van esborrar tot signe, tota empremta, tot fruit del que van aconseguir elles. Els seus noms han desaparegut de la història. I amb ells se’ns priva de la comprensió de tot allò que ha sigut arrencat de la nostra identitat. La ferida és molt més gran del que suposem. A mesura que investigo així ho constato. Per això elaboro aquesta consciència mitjançant la força reparadora del teatre.

El teatre no només és el gènere d’aquest text, és també un altre protagonista. La voluntat d’estimar les coses de Victorina Durán ha sigut un mirall per a mi, i el meu gran amor pel teatre és aquí. Per això he volgut proposar un text des del qual tots els oficis implicats poguessin brillar. És un plaer sentir a tothom que s’acosta al text des de la seva parcel·la -interpretació, direcció, composició musical, escenografia, figurinisme, llum, espai sonor- com la crida a la imaginació fa emergir l’entusiasme.

L’etimologia d’entusiasme ens remet a una expressió grega que significa “portar un déu dins”, és a dir, posar-se en contacte amb el fet creatiu i essencial que és el tresor de la nostra humanitat. En aquests temps de dificultat pel nostre ofici ens cal sentir la lluentor d’aquesta espurna per resistir. L’oblit del talent de la Victorina és també una amenaça cap a la nostra feina. Recuperar-la és recuperar la història, la memòria, el sentit i reivindicar tot allò que el teatre significa.

Eva Hibernia

Espectacle en castellà amb música en directe

Durada: 1h 45min

Fitxa artística

Text: Eva Hibernia 
Direcció: Marc Vilavella
Composició, arranjaments i direcció musical: Gustavo Llull
Repartiment: Silvia Marsó i Gracia Fernández
Música en directe: Gustavo Llull (piano), Laia Martí Torné (viola) / Patricia Torres Parada (viola)
Escenografia, vestuari i il·luminació: Jordi Bulbena, Quim Algora i Jessica Sibina
Caracterització: Sergio Satanassa
Espai sonor: Ferran Peig
Creació de moviment i dramatúrgia d’objectes: Teresa G. Valenzuela i Marta Asamar Garcia
Ajudantia de direcció: Mara Fernández
Direcció de producció: Júlia Simó Puyo
Fotografies promocionals: Júlia Simó Puyo i Jordi Oset
Fotografies d’escena: Laia Alberch

Equip Teatre Akadèmia:
Direcció artística: Guido Torlonia
Gerència i Cap de producció: Meri Notario
Cap de comunicació i màrqueting: Míriam Font
Premsa i assistència a la direcció artística: Fernando Solla
Cap tècnic: Lluís Serra
Tècnic auxiliar: Víctor Castro
Cap de sala: Núria Farrús
Gestió de públics: Rubén Salinas
Community Manager: Eladi Bonastre

Una coproducció de Cassandra Projectes Artístics i La Barni.
Amb el suport de l’Oficina de Suport de la Iniciativa Cultural (OSIC), l’Institut Català de les Empreses Culturals (ICEC) i el programa de beques CREA BARCELONA.

Agraïments: Marc Sambola, Aules Arts Escèniques, Sergi Espina, Maria Frias, Helena Cortés, Gina Gonfaus, Elena Escorcia, Marga Cahner, Rafa Romero de Ávila, Juan Delgado, Teatre Tantarantana, Jordi Oset, QARS Teatre, Sara Secall i La Perla 29.

Tarifes

De dimecres a diumenge 24 €

(Despeses de gestió no incloses)
10% de descompte per a socis Club TRESC, Carnet Jove, Carnet de Biblioteques, Club La Vanguardia, APGC, estudiants, majors de 64 anys i Targeta Rosa; 50% menors de 14 anys.
Preus especials per a grups, contacta’ns!

Dates i horaris

Del 18 d’octubre al 5 de novembre

De dimecres a dissabte: 20 h
Diumenge: 18 h

Activitats paral·leles

25/10 Col·loqui postfunció amb la companyia de l’espectacle i la participació de Tània Balló, cineasta, escriptora, curadora d’exposicions i impulsora del projecte transmèdia ‘Las Sinsombrero’.

Mira el reportatge de l'espectacle!

Després de l’espectacle omple el qüestionari i t’enviarem un descompte per al proper espectacle!