Victorina és, per a mi, la victòria de l’alegria. Una dona capaç de ser fidel a si mateixa, malgrat l’esdevenir social i polític. És l’encarnació de la força de la creativitat, una força que em sembla més necessària que mai. És la capacitat d’estimar i conservar, talents que val més entrenar com a individus abans que tot el que ens envolta esclati per egoisme i indiferència. És la naturalitat de la irreverència davant les normes absurdes i el respecte a la llei del caràcter propi. És, a més a més, un cant a la vàlua de l’individu; els canvis col·lectius es fan a poc a poc, des de la petita parcel·la de cadascú, triant com es defensa el fet possible que encara no ha estat reconegut.

Victorina és una dona més d’aquelles que estaven construint una altra Espanya, “la España que pudo haber sido”, i que serà brutalment tallada pel cop militar liderat per Franco i els anys posteriors, als quals es van esborrar tot signe, tota empremta, tot fruit del que van aconseguir elles. Els seus noms han desaparegut de la història. I amb ells se’ns priva de la comprensió de tot allò que ha sigut arrencat de la nostra identitat. La ferida és molt més gran del que suposem. A mesura que investigo així ho constato. Per això elaboro aquesta consciència mitjançant la força reparadora del teatre.

El teatre no només és el gènere d’aquest text, és també un altre protagonista. La voluntat d’estimar les coses de Victorina Durán ha sigut un mirall per a mi, i el meu gran amor pel teatre és aquí. Per això he volgut proposar un text des del qual tots els oficis implicats poguessin brillar. És un plaer sentir a tothom que s’acosta al text des de la seva parcel·la -interpretació, direcció, composició musical, escenografia, figurinisme, llum, espai sonor- com la crida a la imaginació fa emergir l’entusiasme.

L’etimologia d’entusiasme ens remet a una expressió grega que significa “portar un déu dins”, és a dir, posar-se en contacte amb el fet creatiu i essencial que és el tresor de la nostra humanitat. En aquests temps de dificultat pel nostre ofici ens cal sentir la lluentor d’aquesta espurna per resistir. L’oblit del talent de la Victorina és també una amenaça cap a la nostra feina. Recuperar-la és recuperar la història, la memòria, el sentit i reivindicar tot allò que el teatre significa.

Eva Hibernia