Una història d’amor

Aquest projecte neix de la voluntat d’explorar la violència emocional del neoliberalisme sobre els vincles humans, i de com la competitivitat s’infiltra fins i tot dins les relacions afectives. M’interessa mirar de prop com l’èxit d’una dona pot desestabilitzar una relació que es presenta, cap enfora, com a igualitària i compromesa, i com, sota el discurs progressista, hi ha estructures de poder que no han canviat tant com voldríem creure.

L’Oriol no és un masclista evident. És un home conscient, sensible, familiaritzat amb el discurs de la igualtat. Per això m’interessava explorar-lo: la seva resistència no és explícita, sinó que es disfressa de consell, de preocupació, d’ironia, de protecció… fins que acaba revelant una incomoditat profunda davant l’èxit de la seva parella. Vull mostrar com les desigualtats de gènere no només operen a les institucions, sinó que penetren en la intimitat, i converteixen l’amor en un espai on també es negocien el reconeixement, l’autoritat i el dret a ocupar el centre del relat.

Amb aquest treball, com amb la resta de la meva obra, vull sacsejar l’espectador amb cinisme i desvergonyiment, posant damunt la taula els aspectes més vergonyosos del nostre sistema patriarcal.