És possible comprendre l’altre? Per un sí o per un no em confronta amb aquesta pregunta. Sarraute planteja, en l’oposició de dos punts de vista irreconciliables, els trucs del pensament per atorgar a les impressions, el valor de certeses.

L’autora es desdobla en un joc formal de dimensió fondíssima i alhora tremendament àgil, i ho fa, a més, amb el valor de la brevetat o, com va dir algú, amb “la concisa virtut”. Sarraute emprèn amb el públic un viatge d’auto-coneixement. Potser és coneixent-se millor a un mateix, sembla dir-nos, que malgrat no ens puguem entendre, podrem almenys deixar-nos en pau i fins i tot potser, tenir-nos compassió.

A la nostra proposta, el teatre esdevé protagonista com a espai metafísic on abocar les idees i els moviments més íntims de l’ànima, i on poden néixer la violència, l’humor i també l’entesa entre les persones. Capbussar-nos en la relació entre les dues protagonistes, observar-les fora de l’espai i del temps, despullant-les fins i tot de la seva pròpia identitat, ens permetrà comprendre’ns també una mica més a nosaltres mateixos.

Elena Fortuny