M’enfronto a un clàssic del teatre shakespearià proposant una relectura escènica conduïda per algunes consideracions de l’actualitat històrica i de l’àmbit escènic; transversal en els llenguatges i en la composició dramatúrgica. A partir de la paraula del text, i amb un treball plàstic-vocal, desitjo evocar la memòria de la veu dels personatges determinant un muntatge compositiu net i essencial, intel·lectualment honest a l’estil del pensament clàssic i recuperant l’habilitat d’aquest últim per a conduir les imatges entre espais i temps. Tracto els 5 actes com si de 5 composicions musicals es tractés, 5 situacions rítmiques amb la finalitat de definir l’expressivitat del llenguatge shakespearià a través del ritme dels versos, de les paraules i de les escenes: un muntatge de múltiples elements que facin de la peça una part viva i necessària de l’experiència humana.

Seran els elements formals que determinaran les relacions escèniques entre el temps de l’acció i el temps de la consciència dels personatges.
Intervinc en la durada del text amb la construcció dels temps psicològics i morals de l’obra, manifestant en l’agonitzant lentitud el turment i el desig, la por física i el terror moral, la malaltia mental i l’abandó, l’odi i l’escàndol, en un caos feroç i irracional que contraposa pecat i innocència.
Em concentro en el lèxic, en les imatges i en el material que l’original ofereix per a la construcció escènica de les il·lusions, dirigint un fil dramàtic subtil i complex de paraules, reals i irreals, que manifesti la vida del “heroi” (Macbeth) com una posada en escena insignificant: una ombra que camina, un pobre actor que es galleja trastornat per l’arribada de la seva hora en l’escena, de qui ja no s’escoltarà res (*):

Investigo l’expressivitat del llenguatge shakespearià caracteritzada per la naturalesa simbòlica i performativa, i expresso el crim com una màquina que gradualment es deshumanitza per la relació moderna entre ‘deed’ i ‘business’.

La relectura no serà parcial ni sectorial, tractaré de fusionar en una forma escènica unitària paraula i acció, veu i cant, música i so, gestos i multimèdia, imatges i personatges. És a dir poesia i teatre, traduint així la matèria sentimental i intel·lectual, moral i política, individual i social de la nostra realitat amb un procediment escènic de construcció i de desconstrucció de la missa posada en escena.

Moreno Bernardi