L’olor eixordadora del blanc

El gran pintor holandès és el protagonista d’un drama en el que tots els personatges estan marcats per la seva relació amb el color. El domini del blanc, que envaeix el manicomi de Saint-Paul-de-Manson, redueix a Van Gogh a un estat de total frustració i d’immobilitat. Durant el fragment d’una jornada, s’assisteix a la tragèdia de l’artista, reduït a ser presoner de la seva ment per la pràctica persecutòria amb la qual es menysprea tota forma individual de diversitat. Entre la visita del germà Teo del principi, la intervenció d’un director que defensa noves teories sobre l’equilibri de la psique i els seus misteris, i la reaparició de Teo al final, la percepció de Van Gogh sobre l’ocorregut posa en dubte la realitat mateixa que s’ha presenciat. El text de Massini és un quadre escènic que, d’una banda, expressa dramàticament la condició de Van Gogh, al qual se li impedeix comunicar-se i relacionar-se amb la seva mateixa identitat. I d’altra banda, comunica les possibilitats d’expressió de l’artista: des de la inspiració fins a la condemna en el silenci de la cancel·lació absoluta del color.