La agente literaria

Com a periodista he seguit el món literari al llarg de diverses dècades. Sempre m’ha fascinat perquè en ell conflueixen la vocació humanista, els gustos populars, la visió comercial (sovint en tensió amb els altres elements), la competitivitat en diferents graus i una intensa projecció social.

En aquest període vaig conèixer a importants agents literàries –es tracta entre nosaltres d’un ofici majoritàriament femení- que em van impressionar. Entre elles hi havia figures molt creatives, emprenedores, que generaven prosperitat i calor al seu voltant, però també podien resultar desacomplexadament autoritàries i capaces de prendre decisions dures sense que els tremolés la mà. En tot cas als seus autors representats els arreglaven la vida tant en el fet econòmic com en aspectes gairebé inconcebibles de la seva vida personal.

Algunes d’aquestes agents han mort o s’han retirat, deixant darrere seu una edat d’or de la professió, moltes llegendes i incomptables anècdotes. Unes altres segueixen en actiu. Vaig pensar que brindaven un ric material per a l’escena. I així em vaig proposar plantejar en principi la meva obra La agente literaria, seguint el rastre memorable assenyalat per Eva al desnudo. És a dir, com una representació de l’enfrontament generacional entre algú que es troba en el zenit de la seva carrera i comença a declinar, i una altra figura amb molta energia que està pujant i aspira a llevar-li el lloc. Però tractant d’imprimir, amb humor, girs que trenquessin el marc de partida i la redirigissin, i amb personatges composts a partir de moltes figures reals i de la meva lliure imaginació.

Escriure-la m’ha permès tornar sobre aquestes dues qüestions que sempre m’han atret. D’una banda, el de la personalitat carismàtica, estimada i temuda (i a vegades odiada). Per un altre, la riquesa del món del llibre, en concret el de Barcelona, amb la seva gran capacitat de generar mitologia i la seva irradiació universal.

Sergio Vila-Sanjuán