Concebut com un nou espai creatiu pels actors i Direcciós, s’adreça als grups d’artistes teatrals professionals que vulguin mostrar un treball nu sobre una peça curta a un jurat professional i al públic. Dotze Mikros, ja seleccionats per l’equip artístic del teatre competiran per obtenir el Premi del públic, que donarà dret al guanyador a tornar a presentar la seva peça al final de la Temporada; i el Premi del jurat professional, que donarà dret a obtenir una Residència al Teatre Akadèmia la temporada 2017-18. L’objectiu persegueix donar visibilitat a l’esperit de complicitat i creativitat de nous talents professionals.

LA DONA DE COLOR VERD.- La casa de la costa no té cap misteri. Se n’hauria de trobar un… O potser no. Potser el seu misteri és precisament que no en té cap, que es donen totes les condicions per a que aquell sigui l’epicentre d’una llegenda macabra però allò més estrany que ha passat entre els seus murs, de moment, és la reunió nocturna entre una actriu i un famós presentador.

LA FAMILIA QUE NUNCA FUIMOS.- L’Hèctor intenta que la seva germana Helena entri a l’habitació de l’hospital on el seu pare passa les últimes hores de vida. Ella no es veu amb cor de deixar la sala d’espera. Fa tres anys que no es parla amb el seu pare i té massa temes per resoldre en molt poc temps. L’Hèctor la vol convèncer en un intent desesperat de ser la família que no han estat mai.

ES BUSCA UN SEAT IBIZA: És de nit, no hi ha ningú. La Sara i la Marina estan soles. Esperen. Branques, troncs, fulles i terra limiten el seu espai. On són exactament? Des de fa quantes hores? Algú les vindrà a buscar? Les trobaran?

MALA NIT.- Una dona llegeix a la sortida de la filmoteca: és un illot no gaire visible enmig de la gent que l’envolta en una nit que sembla no acabar mai de fer-se fosca. L’arribada d’un jove immigrant provocarà el trencament del seu recolliment com un missatge que, dins d’una ampolla, arriba a la sorra d’alguna platja. Aquí, l’ampolla és una llauna de cervesa, i el missatge, potser rau en el fet mateix del seu enviament. Què vol l’immigrant de l’autòcton, i l’occidental de l’oriental? Onada rere onada, faran un veritable tour de force per salvar les distàncies que els separen de l’altre.

MUESCAS MÁS HONDAS.- La mare i el fill, amarrats entre ells per un vincle ambigu, sostenen un pervers joc d’estira-i-arronsa.
“Per què duen les dones fills al món per després destruir-los?” TENNESSEE WILLIAMS

REVENANT.- Jacquot ingressa a casa d’una família que ha perdut el seu fill. Malgrat que són diferents, els seus pares encara el recorden. Serà ell el fill que va desaparèixer?

PALABRA DE PERRO.- Està basada en “El coloquio de los perros” de Miguel de Cervantes, i explica la història de Berganza i Cipión, dos gossos que esperen el seu final en una gossera. Durant la nit, en un exercici de supervivència poc a poc recordaran a què es deu el seu do, la paraula, i quant i perquè van començar a parlar (o a bordar).

AYER.- Són enamorats, ell és la policia, ella el seu amor. Ahir hi havia una manifestació, s’han trobat als bàndols oposats.

L’ULTIMO GIORNO DI CAMPEGGIO.- Últim dia de campament per a una parella, metàfora d’una societat que ha perdut el contacte amb la naturalesa i qualsevol valor ètic.

MIRADES.- En Ricard aconsegueix convèncer la Irene, la seva dona, per anar a veure un espectacle de teatre experimental. Tots dos es miren la mateixa funció però, el que reben, és ben diferent. I és que, com a la vida, una mateixa escena pot ser viscuda de formes molt diverses, gairebé contradictòries, segons amb els ulls que es miri. Les discrepàncies i la “petita” fòbia de la Irene cap al fet teatral provoca un seguit de situacions a tocar de l’absurd on actors i espectadors intercanvien, i fins i tot, perden els papers.

LA JAVANAISE.- El dia que la Marina torna a Barcelona per presentar a la seva parella, el Santi, a la seva família, es troba que el seu pare ha mort de sobte i sense cap explicació al llit de la seva habitació. La mare, la Dolors, ha caigut en un estat de parsimònia crònica desprès d’abusar sense remei d’ansiolítics. Davant aquesta difícil situació, els tres personatges hauran d’afrontar la pèrdua inhòspita i sobtada de la millor manera que saben i poden. La Javanaise parla de com el món i la societat en la que vivim no ens deixa aturar-nos per tal de plorar o respectar un dol com toca. Ens exigeix fortalesa i solucions de via ràpida per superar el més aviat possible el dia a dia.

HERÈNCIA ABANDONADA.- La Carme i els seus germans estan al despatx del Robert, l’advocat amic la família, per gestionar l’herència del seu difunt pare. Degut a una forta discussió, els germans s’absenten de la reunió i la Carme i el Robert es queden sols. Serà en aquest espai suspès on tots dos compartiran violentes confessions.

Gènere: peces teatrals curtes