Els ossos de l’irlandès és una comèdia que s’emmiralla amb les dramatúrgies que centren l’acció en el món rural. Dramatúrgies contemporànies i ben vigents que ens presenten personatges allunyats del món urbà. Nosaltres, el Teatre Nu, vivim en un poble, treballem en un poble i fem dramatúrgia catalana contemporània des d’aquí. Vivim en un poble i, per tant, sabem de la potència de les històries que hi passen i dels personatges que les protagonitzen. En aquesta obra volem donar-los veu, no perquè mereixin ser escoltats -els judicis ja els farà l’espectador-, sinó perquè ens diuen qui som i ens defineixen com a societat. Són personatges que existeixen i, malgrat que a vegades ens incomodin, són motor d’històries i, sobretot, de teatralitat. El títol de l’obra i la tria de la nacionalitat de l’indigent desaparegut (l’irlandès), són una clara referència a la literatura dramàtica contemporània que millor ha retratat aquests mons. Nosaltres, amb tota la humilitat del món, presentem ara un text que encara la necessitat d’una dramatúrgia rural.

A Els ossos de l’irlandès, l’acció se centra en un petit poble, que podria ser el nostre o qualsevol altra, un espai on la terra encara marca el dia a dia de la gent que hi viu. L’Héctor, el Llorenç i el Xevi han volgut viure sense mirar enrere. Avui, però, quan creien que no ho haurien de fer més, s’hauran de  tornar a embrutar les mans.

Víctor Borràs Gasch