Els objectes flotants (després de la tempesta)

Conec la Montse Clotet des de fa molts anys, quan a l’aula de teatre d’exalumnes de la Universitat Pompeu Fabra, compartíem moltes estones d’assaig sobre els projectes més variats. En un determinat moment, els compromisos, les feines i les famílies que es començaven a construir van fer que el teatre passés a un segon terme. Tot i això, ens hem anat veient plegats. El teatre va ser l’embrió d’un grup d’amics que encara avui ens freqüentem i que som importants els uns pels altres.

L’any 2018, la Montse va perdre el seu company, després d’un any de lluita contra el càncer. Vam mirar de ser al seu costat, de donar un cop de mà. I, en els temps que van seguir, també vam mirar de ser-hi, tot i que no sabíem ben bé com fer-ho. ‘Compta amb nosaltres per qualsevol cosa que necessitis’, vaig dir en algun moment. Llegint els textos de la Montse i la Tessa m’he adonat que no cal pensar gaire en el com ajudar, simplement, cal pensar en coses senzilles, del dia a dia i fer-les sense donar-hi gaires voltes, perquè l’altre senti que, senzillament, hi ets.

I això només és un exemple. Llegint les paraules de la Tessa i la Montse he après moltes coses, m’he vist identificat en molts aspectes, m’he vist com a membre d’aquesta societat nostra que no parla de la mort, per pudor, per incomoditat, per ignorància, per egoisme, per por. M’he vist al mirall reflectit clarament en moltes actituds i frases fetes sentides tant i tants cops. La imatge que s’ha delineat davant meu… bé, té llums i ombres i no m’ha deixat indiferent.

La Montse i la Tessa, han compartit la seva experiència a través de les seves paraules i a través d’algunes il·lustracions. Han utilitzat el ressò dels mitjans, les noves tecnologies, les xarxes. Per mi, han fet i fan una tasca molt important, perquè em sembla que no podem valorar del tot la vida si no pensem en la seva finitud. Així de senzill, així de difícil.

A La Conquesta del Pol Sud ja fa uns anys que treballem sobre experiències reals a escena. Per sobre de tot, busquem posar en relació l’experiència individual amb els processos col·lectius que marquen l’evolució de la nostra societat. Com en tots els nostres projectes, treballem conjuntament i a fons amb les i els testimonis per estructurar plegats un fil escènic i narratiu. No podria ser d’altra manera perquè partim de les seves històries. En aquest projecte, a més, hem triat treballar amb la intermediació d’intèrprets que fan de ‘pont’ entre les testimonis i el públic.

Ara que comencem aquest viatge, a totes elles, així com a tot l’equip artístic, el nostre agraïment.

Carles Fernández Giua