El títol de l’obra Els nostres fills fa referència als fills, als nets i a totes les generacions, però també fa referència als tres protagonistes. El plantejament de l’obra parteix de la premissa que els nostres personatges també són nens, per la fragilitat i la impotència del món on es troben, i on no poden accedir, ni afectar.

Quan comença la vida adulta en el món? Com podem entrar i prendre mesures en ell? És una reflexió sobre el poder i la presa de decisions a la vida, decisions que li donen sentit a la vida, per a nosaltres i pels nostres fills.

Per tant, podem dir que l’obra imagina el futur, potser desafia un futur on hi estem abocats tots i totes. Però des de l’ARA, des del present. És una qüestió de responsabilitat de generacions grans amb les generacions joves.

Com sostenir en la nostra consciència, en els nostres cors i en les nostres accions el futur d’aquest planeta?

Els nostres fills planteja les grans preguntes del nostre temps: l’Ecologia, la Sostenibilitat i el Canvi climàtic. Són realitats que ens interpel·len cada dia més i amb més urgència. I ja no només als nostres fills sinó a totes les generacions, obrint el pensament de la individualitat cap a la col·lectivitat.

Creiem que, juntament amb les funcions, tenim l’oportunitat de crear debat sobre la indústria energètica, el canvi climàtic i l’ecologia; tant sobre la situació actual com sobre models futurs.

El text juga amb dues vessants essencials: la crisi existencial dels personatges i l’encobriment d’aquesta crisi sota una aparent normalitat.

Marta Gil Polo