Segons l’escriptor i dramaturg Antonin Artaud el teatre ha de provocar, tal com ho fa la pesta, un capgirament radical dels valors establerts. Ho explicava en una trasbalsadora conferència que va fer a la Sorbonne el 6 d’abril de l’any 1933.
Jordi Coca converteix la conferència d’Artaud en un monòleg teatral: l’actriu és l’amfitriona d’un sopar d’amics –els espectadors– en què una taula exquisidament parada esdevé el símbol de les convencions socials i morals. Però veurem com tot això s’esquerda i deixa pas a la dolorosa veritat. La protagonista esdevé un ésser extremadament vulnerable i, lentament, es refereix a uns fets que la commouen i la transformen, tal com també es transforma l’escena. La correcció convencional quedarà enrere a mesura que el teatre propicia, com una veritable pesta trasbalsadora, que emergeixin les emocions més profundes i autèntiques.
Gènere: drama
Durada: 90 minuts