Fent ús d’un acurat i exquisit vocabulari i llenguatge dramàtic, Albert Tola engrana El Palmeral, una peça de nova creació escrita per ell i dirigida per Rodrigo García Olza. Aquest text presenta un passatge oníric i poètic ple de bellesa on la paraula capta fins al mínim detall i on els matisos guanyen intensitat a través de la mirada coral i les veus entrellaçades dels set personatges que hi intervenen i que conformen una història d’amor, desamor i de llum. La recerca vers la llibertat de dos éssers humans que, únicament, o, ni més ni menys, s’estimen. Una passió que transcendeix el moment històric i lloc geogràfic que els ha tocat viure. 

L’epicentre d’aquesta història situada a la Península Ibérica, a l’al-Àndalus del segle XI, l’encapçala aquest amor prohibit entre l’historiador i poeta, Abu Hassan, i el soldat, Tahir. Ells dos són el cor d’aquesta poesia i llenguatge. Tanmateix, quan la societat pren l’ofensiva i la tragèdia eclipsa la seva passió, el seu amor s’acaba abruptament… o no. Potser és simplement aquest el punt de partida i l’inici del viatge vers la llum i la llibertat real: l’essència palpable d’aquesta nova peça pensada específicament per als intèrprets que finalment la duen a escena tot composant un calidoscopi interpretatiu d’altíssim nivell. 

Albert Tola ja va demostrar el seu enginy i talent a peces com ara Sarab, també estrenada al Teatre Akadèmia, i torna, en aquesta ocasió, amb un text que s’inscriu en el marc del projecte Cicatrizar del Nuevo Teatro Fronterizo (NTF) de Madrid, centre d’investigació i creació de dramatúrgies contemporànies que dona suport també a la producció de l’espectacle. Cicatrizar és també un projecte en col·laboració amb Colòmbia. De fet, El Palmeral ha estat estrenat com a lectura a Bogotà, en una producció del Teatro Mayor – Julio Mario Santo Domingo.