El projecte
“Què és el teatre, sinó experimentar contínuament?”
Elsa Peretti
El Teatre Akadèmia és un centre de producció i exhibició d’espectacles promogut originàriament per Elsa Peretti, possible gràcies al suport i finançament de la Nando and Elsa Peretti Foundation – Delegació a Catalunya. El projecte dóna vida a un dels seus somnis: crear un espai a Barcelona on els artistes puguin expressar-se lliurement com a “artesans de l’art” i sempre seguint els passos de la realitat social.
El 2007 s’enceta el periple amb un equip encapçalat per Mercè Managuerra com a directora artística. . Antigament cotxera de l’edifici, la infraestructura espacial es basteix en paral·lel a la creativa i el 2009-2010 s’hi presenta la primera temporada estable. S’aposta per una autoria d’abast universal, la trobada entre direcció i intèrprets i un fort arrelament al teatre de la paraula. L’any 2015 s’estableix l’Associació Civil Teatre Akadèmia i es du a terme la primera col·laboració amb el Grec Festival de Barcelona.
El període 2017-2018 Guido Torlonia pren les regnes de la direcció artística i albira el projecte en un espai de, en paraules seves, “petites dimensions i alhora gran envergadura”. Actualment, els eixos del projecte són:
Convivència de produccions pròpies, coproduccions i propostes externes
Aquesta etapa es caracteritza per l’estret suport a les companyies. Es manté la producció pròpia i alhora es comencen a coproduir espectacles, que conviuen amb la resta d’iniciatives internes i convidades, refermant el teatre com un espai on compartir la visió artística de la vida.
Un obrador d’acollida on consolidar projectes artístics que promoguin el debat i la reflexió i combinin els clàssics universals amb aproximacions i propostes més experimentals.
Consolidació de les residències artístiques i tècniques
Es promou que els artistes tinguin prou temps per experimentar amb l’espai i el material tècnic de la sala, aprofundint en la recerca artística alhora que en l’actoral. També es posa a disposició l’estada a l’Atelier, local situat al barri del Poblenou, dotat amb equipament tècnic i on les companyies poden investigar i assajar durant un període mínim d’una setmana abans d’entrar a sala.
Nexe d’unió entre el teatre de petit format internacional i el de la ciutat
Les propostes combinen la presència de grans noms d’arreu amb l’acompanyament a artistes joves i companyies emergents, cercant i consolidant talent, a més de detectar noves inquietuds i procediments.
Reformulació de la idea d’imatge en el teatre en plena època digital
Aplegant el debat social amb l’artístic, la Nando and Elsa Peretti Foundation – Delegació a Catalunya dona suport a la petició de l’Elsa de transformar l’espai amb l’objectiu d’arribar a ser “un actiu enfocat a estudiar i cercar nous horitzons que converteixin el Teatre Akadèmia en una novetat que tingui sentit per a Barcelona”.
La reforma del teatre
“La gent ha d’entendre que el teatre no fa por”
Elsa Peretti
La idea engloba una reforma integral d’infraestructura, so, vídeo i llum. Inicialment es planteja l’ampliació de les grades i, en concordança, l’objectiu creix fins a bastir la dotació d’una base d’equipament audiovisual per tal de poder dur a terme produccions amb presència multimèdia. Un canvi en provoca d’altres i així fins a incidir en la línia creativa.
“Parlant amb Moreno Bernardi, un amic artista, he descobert com de lluny ha arribat la tecnologia en les arts escèniques” explica l’Elsa. D’aquesta manera, serà ell qui lideri un estudi que aplega diferents professionals de renom de l’àmbit artístic i tècnic.
El projecte arquitectònic s’encarrega a Jean-Pierre Carniaux, i l’escultor Pere Casanovas dissenya una platea semicircular que abraça l’espai escènic i que permet l’ampliació d’aforament a cent localitats. Amb la visió d’assolir el relat transmèdia, Martín Elena s’encarrega de l’assessoria de vídeo i multimèdia, Roc Mateu i Guiu Llusà de la sonora i també s’hi implica el Lluís Serra (cap tècnic de la sala) pel que fa a la il·luminació.
Aquesta mirada evolutiva engloba també la resta de canals de comunicació com la pàgina web i el condicionament de l’Atelier perquè les residències i els assajos puguin ampliar-se i desenvolupar-se d’acord amb els eixos del Teatre Akadèmia (TAK).
“És amb la cultura i amb l’educació que podem posar la primera llavor d’una nova mentalitat. A través de l’art donem un sentit al que és humà, i és l’única via a seguir per construir i reconstruir societats obertes i centrades en les persones”.
“En l’època actual hem entès que els límits incrementen la creativitat i ens ofereixen la possibilitat de tenir una comunicació artística moderna i directa i, fins i tot, capaç de portar a debat o proposar noves preguntes sobre l’art en si mateix, sobre la seva utilitat, sobre el sentit que té, sobre els significats que hauria de tenir, sobre què significa l’art en la societat moderna.”
Elsa Peretti
Després d’estudiar Filologia Romànica Hispànica a la Universitat de Barcelona, s’endinsa en el món del teatre i desenvolupa al llarg de la seva carrera un currículum qualitativament polifacètic. El compromís que estableix amb la professió la condueix a l’estudi de diverses disciplines teatrals des del mim al teatre de text i, alhora, persevera en la investigació constant a la vora de grans mestres. Obté la Beca Fullbright per estudiar dos anys a New York on treballa entre molts d’altres amb Uta Hagen i acudeix regularment com a Guest Observer a l’Actors Studio.
Actriu, directora, productora i pedagoga, al llarg de 30 anys a l’Institut del Teatre, col·labora amb els Consells de pedagogia de l’Associació d’Actors i Directors Professionals de Catalunya, el Departament Promocional de la Fundació Aisge i del mateix Institut del Teatre.
La seva fe en el rigor i l’estudi, paral·lels a la carrera artística, la porta la d’enriquir el marc del país amb una tasca constant d’intercanvis pedagògics internacionals. Treballa per portar a Barcelona i impartir laboratoris pedagògics icones internacionals del món del teatre com Anatoly Vasiliev, Thomas Richards o Kristyan Lupa. Com actriu, segueix el contacte amb directors de diversos països estrenant sobretot obres de repertori.
El projecte Teatre Akadèmia li ofereix la possibilitat plasmar i ampliar la seva experiència en el sector, amb la rehabilitació de la pròpia sala i la seva direcció fins al 2017.
Apassionat del cinema i del teatre, Guido Torlonia neix i creix a Roma. Estudia antropologia cultural a la Universitat La Sapienza, però la seva carrera real comença a principis dels 90 com a ajudant de direcció de Giorgio Strehler al Piccolo Teatro de Milà. Amb ell, treballa en produccions com ara: Faust I i II, de Goethe i Arlecchino servitore di due padroni, de Goldoni.
El 1995 inicia el contacte amb el cinema amb la realització de dos curtmetratges amb la New York Film Academy. A continuació, inicia els seus primers treballs com a director de teatre a Milà, Roma i Florència, on també és responsable de Moda de la Biennal de Moda i Cinema, iniciant després la col·laboració amb Armani, Prada, Ferré, Gucci, Ferragamo, Etro, Tods i Louis Vuitton.
Del 2003 al 2007 es trasllada a París, primer col·labora amb Maurizio Scaparro en el Festival des Italiens, i després com a consultor de l’Institut Italià de Cultura.
Durant els darrers anys, ha estat Responsable Cerimoniale de la Mostra del Cinema di Venezia (del 2003 al 2009), i del Festival del film di Roma (del 2007 al 2011). El 2006 crea l’associació cultural “Caro amico” amb la qual dirigeix tres espectacles teatrals, en homenatge a Visconti, Fellini i Strehler, estrenats a Roma, Milà, Venècia, París, Nova York i Moscou. El 2011 comissaria l’exposició Audrey Hepburn a Roma i dirigeix el documental Handmade Cine. El 2016 escriu i dirigeix amb Isabella Rossellini un homenatge a Ingrid Bergman, presentat a Londres, Nova York, París i Roma.
L’any 2017 és nomenat director artístic del Teatre Akadèmia, on ha dirigit muntatges com: Al galop, de Mark Hampton i Mary Louise Wilson amb Carme Elias (muntatge que ja havia dirigit l’any 1997 protagonitzat per Adriana Asti), L’amant, de Harold Pinter, Sik Sik y otros, d’Eduardo De Filippo, Caro maestro, homentage a Giorgio Strehler, Link Link Circus d’Isabella Rossellini, Lèxic Familiar, de Serena Vergano, Què va passar amb Bette Davis i Joan Crawford? de Jean Marboeuf, Maestro Fellini, homenatge a Federico Fellini, i La Venus de les pells de David Ives.
