Guido Torlonia,
director artístic
Temporada 2022/23
Aquesta temporada volem dedicar-la, més que mai, a la nostra impulsora Elsa Peretti. Continuem tenint molt present la seva voluntat que el teatre sigui “un lloc de visions” on poder experimentar contínuament i remarcar la seva importància per a reflectir i configurar una societat moderna.
També vull expressar el meu més profund agraïment cap a la Fundació Nando & Elsa Peretti, ja que sense el seu suport aquest projecte no seria possible.
Albert Bruce Sabin, d’origen polonès i religió jueva, va ser el metge que va inventar la vacuna contra la poliomielitis, que va esbiaixar generacions senceres. Perquè la vacuna fos accessible per a tothom, no la va patentar, renunciant a guanys estratosfèrics. Va continuar vivint amb el seu sou de professor universitari, però amb el cor ple de satisfacció per haver fet el bé a tota la humanitat. Quan li van preguntar si volia venjar-se per l’assassinat de les seves dues netes a mans de la SS, va respondre: “Em van matar dues netes meravelloses, però vaig salvar als nens de tota Europa. No et sembla una venjança magnífica? Veuràs, crec que l’home més poderós és aquell que pot convertir l’enemic en un germà”.
Aquesta frase d’un gran viròleg del segle passat hauria de fer-nos reflexionar i servir d’exemple perquè, en una època marcada per pandèmies, guerres i injustícies, ens preguntem cada vegada més qui són els guanyadors i qui els perdedors, qui són els culpables i qui els innocents, qui són les víctimes i qui els botxins.
Certament, no és fàcil saber perdonar i tirar endavant, però podem trobar una solució en el nostre interior que ens porti a l’alliberament. Fins i tot podria servir de fil conductor per a la Temporada 2022/23, ja que, per alguna curiosa coincidència, totes les obres programades toquen aquesta qüestió d’alguna manera o una altra.
Dirrrty Boys, de Gerard Guix, fa referència a un brutal crim que va tenir lloc el 12 de febrer de 1993 a Liverpool. Va ser llavors quan James Bulger, un nen de dos anys, va ser segrestat i assassinat, aparentment per avorriment, per altres dos nens, Jon Venables i Robert Thompson, tots dos de deu anys. En el transcurs del judici es va descobrir que havien estat víctimes d’abusos, violència familiar i assetjament escolar. Els dos nois es van acusar mútuament de l’assassinat, van ser declarats culpables i condemnats a presó en una presó de menors. Molts no podien creure que un crim així pogués ser perpetrat per dues persones tan joves. Aquest text l’hem escollit de la segona Convocatòria de Textos dels Teatres de Proximitat (On el teatre batega).
A l’obra El Papa, el dramaturg i guionista neozelandès Anthony McCarten explica la història de dos homes de fe que s’enfronten a una difícil decisió: la confrontació directa entre el passat i el futur de l’Esglèsia catòlica a través de la controvertida relació entre Benet XVI i el Papa Francesc, un conservador i l’altre reformista. El resultat: tots dos decidiran abandonar els Neus càrrecs i “renunciar” per a retirar-se a una vida d’oració i meditació. Dues figures emblemàtiques, explicades a partir d’un punt de vista humà, utilitzant diàlegs aguts, profunds i reflexius sobre el perdó, l’acceptació i, sobretot, el canvi.
Juan Mayorga, recent guanyador del Premi Princesa d’Astúries de les Lletres 2022, és una de les veus més destacades de la dramatúrgia contemporània i l’autor espanyol viu més representat als escenaris internacionals. Amb Himmelweg (Camino del cielo) ens fa reflexionar sobre el tema de la culpa d’un dels seus protagonistes, qui actuant per al bé es converteix en còmplice involuntari del mal. El 1944, la propaganda nazi organitza una visita per a representants de la Creu Roja Internacional al camp de “treball” de Theresienstadt. Un tríptic de personatges viuran aquest conflicte: el delegat de la Creu Roja encarregat d’inspeccionar el camp, el comandant nazi que organitza una “farsa” per a ocultar les veritables condicions dels presoners i el portaveu de la comunitat jueva, que no sap si treballa per la salvació del seu poble o col·labora amb els botxins.
Qui som i d’on venim? Cada ésser humà és diferent, però l’entorn en el qual creix influeix en el comportament i el desenvolupament de les persones. L’acció de Quatre dones i el sol, de Jordi Pere Cerdà, es desenvolupa en un petit i remot poble dels Pirineus, els homes han anat a la guerra i les dones s’ocupen del treball en el camp. L’arribada d’un jove desconegut desafia aquest equilibri preestablert, marcat pel ritme de la naturalesa, i desperta instints ocults, provocant el desig de rebel·lió i de fugida d’aquest microcosmos claustrofòbic.
Kiss Me Love, d’Oriol Tarrasson, és un projecte de Les Antonietes que parla de marginació, dependència social i la necessitat d’utilitzar l’art com a mitjà de salvació catàrtica. El protagonista és un home de mitjana edat que treballa a una pizzeria i ha de mantenir i cuidar al seu germà, discapacitat després d’un accident. Per a arribar a fi de mes, toca la guitarra en el metre. Aquesta situació depriment li fa estar apàtic i deprimit. L’única cosa que li manté viu és la música, i la música serà la seva via de salvació i la seva gran esperança. Gràcies a ella podrà resoldre tots els seus conflictes i curar les ferides del passat.
Macbeth de Shakespeare és la tragèdia isabelina que millor il·lustra el drama humà del poder i la bogeria. Assistim a l’angoixa d’un home que es precipita frenèticament cap a la seva perdició, a la transformació d’un guerrer generós i lleial en un assassí despietat i en un tirà cruel que es consumeix per la febre de poder fins a destruir-se a si mateix, cent el mateix amb la vida de la seva companya. Macbeth es converteix així en la representació més profunda d’aquest mal que sempre està latent en les estructures de poder de la societat, però que també s’oculta en el nostre interior fins al punt que a vegades condiciona el nostre comportament quan busquem l’èxit, la riquesa i l’ascens social o professional de manera desmesurada.
Tornem a col·laborar amb el prestigiós pianista, compositor i director d’orquestra italià Francesco Libetta. Després de l’èxit de Coreofonie, en aquesta ocasió l’artista ens presenta un programa doble on la música es converteix en un llenguatge narratiu. La celebrada actriu i directora de cinema turca Serra Yilmaz compartirà protagonisme amb Libetta. L’espectacle estarà amb nosaltres durant el mes de maig i és la nostra aposta internacional per aquesta temporada.
“Per què no vas fer res?” Aquesta és la pregunta que es formula i dirigeix al públic la protagonista de Sucia, l’obra escrita, dirigida i interpretada per Bàrbara Mestanza. “Sucia” parla sobre l’abús, centrant-se en l’experiència de la víctima, i també en com nosaltres, com a societat i a títol individual, tractem aquest tipus de situacions. El 57,3% de les dones que viuen a Espanya han sofert algun tipus d’assetjament i, segons les estadístiques, el maltractament i l’assetjament intrafamiliar van augmentar més que mai amb el confinament. En un moment en el qual els maltractaments van en augment, la nostra programació toca aquest delicat tema en un intent de tendir un pont que ens ajudi a comprendre plenament un problema que afecta a totes les persones per igual.
Finalment, estic molt content d’anunciar que el projecte Nous horitzons segueix viu i comença la seva segona etapa. Hem decidit continuar col·laborant amb l’equip complet de sis intèrprets, així com amb els directors del projecte, Iban Beltran i Ana Pérez García.
Després d’acompanyar-nos durant tota la temporada passada en diverses càpsules formatives i en les activitats del teatre, l’èxit del projecte va culminar amb la inclusió del cicle de lectures triades dins del Grec Festival Barcelona 2022. Encara hem de seleccionar el text guanyador d’entre les tres lectures presentades, totes provinents de la primera Convocatòria de Projectes de Teatres de Proximitat (On el teatre batega). Les tres compten amb un repartiment de quatre intèrprets, així que quan tinguem el títol tancat els protagonistes seran Lluís Català, Maria Frias, Miguel Gómez i Núria Orellana. Pel que fa a Míriam Lladó i Marc Tresserras, han entrat a formar part de l’equip d’El Papa, on els dirigiré jo mateix.
M’agradaria agrair a tots els integrants de les companyies que formen part de la programació el seu compromís, així com al públic i als mitjans, que continuen mostrant la seva confiança en aquest projecte.
Feliç temporada a tothom.
Guido Torlonia
Fotografia: David Ruano
